L'amabilitat dels desconeguts

Escenaris, lletres, sons, pensaments

divendres, 2 de setembre del 2011

Adéu a L'amabilitat dels desconeguts: refundació del bloc

›
  Amics i amigues, He refundat el bloc en un altre servidor i n'he refinat els continguts (el nou bloc se centrarà molt més en el tema...
3 comentaris:
dijous, 11 d’agost del 2011

Un Tranvía llamado deseo, versió de Mario Gas: Tennessee Williams humiliat!

›
In a living theatre, we would each day approach the rehearsal putting yesterday’s discoveries to the test, ready to believe that the tru...
dijous, 2 de juny del 2011

El Misantrop: una bona versió d’un clàssic al TNC

›
Un dels errors que cometen aquells que, potser posseïts per l’esperit de Twitter, els agrada resumir-ho tot amb pocs caràcters és el de def...
5 comentaris:
dijous, 19 de maig del 2011

Gata sobre teulada de zinc calenta: insípid exercici de “patchwork” teatral

›
Sempre he cregut que el director d’un muntatge teatral ha de tenir com a principal propòsit servir el teatre. És a dir, ha de saber llegir...
divendres, 29 d’abril del 2011

Sant Jordi i l'FNAC: ell mai ho faria!

›
M’ha tornat a passar. He comès l’error de tornar a buscar un llibre a l’FNAC i he tornat a presenciar un d’aquells absurds que fa uns mesos...
dimecres, 13 d’abril del 2011

Dues dones que ballen: el millor Benet i Jornet

›
Josep Maria Benet i Jornet és l’autèntic Marathon Man del teatre català contemporani: va començar immergint-se amb èxit en el realisme...
dijous, 7 d’abril del 2011

Les tres germanes al Teatre Lliure: Txèkhov redimit

›
Potser no parlem d’una versió memorable. Potser no parlem ni de la millor posada en escena, ni de les millors interpretacions possibles. P...
5 comentaris:
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Un servidor...

Jordi
Barceloní, català, europeu.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.