dimarts, 2 de febrer del 2010

Crítica de la llibreria pura (i 2)



Tornem, però, als llibres. Ara faré un petit exercici merament esportiu que demostra l’absurditat d’aquells o aquelles que un dia varen decidir de classificar els llibres en tants apartats com fos possible de classificar-los. Comencem.

1) Si busco Regarding to the Pain of Others, de Susan Sontag, ¿on he d’anar? ¿A autors nord-americans (o autors que escriuen en anglès) o a assaig fotogràfic? ¿O potser a art a seques? ¿O potser a assaig de pintura? Perquè, esclar, de tot això tracta el llibre en qüestió. Seguim. 2) Si busco A Plea for Eros, de Siri Hustvedt, ¿què he de buscar: narrativa americana o bé crítica d’art? 3) A Bill Bryson, ¿on el col·loco? Un llibre seu com Shakespeare, per exemple, ¿on aniria: a biografies, a narrativa o a humor (l’humor, per cert, és una altra classificació kafkiana de l’FNAC!)? I el mateix desconcert podem trobar amb A History of the World in 10½ Chapters i England, England, de Julian Barnes. 4) Si busco Kafka, ¿he d’anar a literatures germàniques o a “altres literatures”? L’autor era txec, però escrivia en alemany. Potser aquí algun agosarat em dirà que moltes llibreries ja tenen la classificació de “literatura en llengua alemanya” i doncs, problema resolt. Molt bé. ¿I Samuel Beckett, que va escriure originalment en anglès i després es va passar al francès? Ah, amic, doncs caldrà fer una mica més de recerca “llibreriològica”, esclar. ¿¡No voldràs que Beckett estigui tot en un mateix prestatge, capsigrany!? I Eduardo Mendoza, geogràficament català, narrativament castellà, però –atenció!– dramatúrgicament català!!! I és que mira que la gent arriba a ser retorçada, eh? ¡Sembla que ho facin expressament per boicotejar l’ordre cartesià de les nostres llibreries! Continuem. 4) Si busco els reculls periodístics La horma de mi sombrero, de Joan de Sagarra (normalment, crític teatral), ¿on he d’anar exactament? Perquè, esclar, ingenu de mi, pensava que no existia encara la classificació de literatura periodística fins que la setmana passada, en cercar un llibre del cronista polonès Ryszard Kapucinski a Laie, vaig descobrir-ne l’existència. Ara, doncs, ¡per fi podrem dividir ja la ingent obra de Josep Pla en apartats: El Carrer estret i Nocturn de primavera, a novel·la; els paisatges i costums –Cadaqués, L’Empordanet, Humor, candor...- a narrativa, juntament amb el difícilment classificable, El Quadern Gris (¿o potser El Quadern és millor encabir-lo a periodisme? ¿O tal vegada a memòries?) La resta de l’obra completa, a periodisme. La sèrie dels Homenots, però, potser caldria col·locar-la a biografies... ¿O potser també a narrativa...?
I així, un llarg, interminable i foll etcètera.

Els sempre pèrfids anglosaxons, a les seves llibreries resulta que tot el que pertany a autors que “narren”, ja sigui ficció, semificció (és a dir, aquell assaig no acadèmic), humor, seriós..., ho classifiquen alfabèticament. I així, aproximadament el 70 % del material de la llibreria, està avorridament ordenat de tal manera que quan busques un autor determinat, probablement el trobis en menys de tres minuts, per gran que sigui la llibreria (i a Londres n’hi ha d’immenses: Foyle, per exemple, a tocar de Leicester i Trafalgar Square, ¡té quatre pisos i prop d’11 quilòmetres de prestatgeries!) Però, esclar, ¿què et pots esperar d’una gent que el peix arrebossat el xopen de vinagre i sal quan menys t’ho esperes?

Per cert, finalment vaig trobar el llibre que buscava de l’Esther Tusquets. Ja l’he llegit... i ja l’he tornat. I és que com deia Groucho Marx en parlar de la tele (“la tele és la millor amiga de la cultura: l’engegues, veus el que fan, i ràpidament et poses a llegir un llibre”), la dita és perfectament aplicable a les nostres llibreries: només et cal entrar-hi i estar-t’hi una estona per sortir-ne corrent i fer cap a la biblioteca municipal més propera.


4 comentaris:

  1. Hola, Jordi.

    Per als jovenets i estudiants que treballen en macrollibraries proposo el mètode Pans & Company: cantar a la cuina l’entrepà que demana el client (així ni tan sols se’ls han d’aprendre de memòria). A les llibreries podrien fer servir walkie-talkies per parlar amb el caixer i així s’estalviarien l’enutjosa caminadeta a l’ordinador...

    Sempre m’ha encuriosit la mania de matxucar els llibres de poesia i els de teatre a la mateixa prestatgeria. És com si ens volguessin dir “si busqueu un llibre de debò ja us podeu saltar aquesta secció, que aquí només trobareu entelèquies poètico-teatrals”.

    També és curiós que els llibres de la col•lecció Labutxaca sempre són en una prestatgeria a part, sovint mòbil i circular, com si es volgués fomentar el “tria i remena” típic de les paradetes de roba interior que tenen els gitanos als mercats. Tinc dues teories: 1) Els llibres de Labutxaca van a part per una imposició comercial de l’editorial, i 2) a les llibreries els agrada tenir un racó de “llibres barats”. Així, si vols comprar-te la poesia completa de Joan Vinyoli (editat per Labutxaca) has d’anar a la prestatgeria d’aquesta editorial, però si vols qualsevol altre poemari d’en Vinyoli has d’anar a la secció de poesia/teatre. Vaja, que tot plegat és d’una lògica espaterrant.

    És ben cert això que comentes de les llibreries britàniques: la majoria de llibres es troben ordenats alfabèticament i no en innombrables seccions i subseccions, la qual cosa facilita molt la cerca.

    Salut,
    S.

    ResponElimina
  2. Sí, noi, és lamentable tot plegat. N'estic tan cansat d'entrar en una llibreria i saber d'entrada que hauré d'acabar anant a buscar suport humà (i de vegades, quin suport!: la idea del Pans & Company que dius és molt bona!), ja que és impredictible la classificació i distribució en l'espai que cada llibreria farà del seu material. Si no els agrada la clasificació alfabètica, em demano per què no fan com a les biblioteques, és a dir, una distribució determinada sota uns símbols qualssevol i uns ordinadors on busques la referència del que et cal i tu mateix ho trobes...
    Una abraçada,
    J.

    ResponElimina
  3. Jordi, si fas cap a la biblioteca municipal més propera, et trobaràs igual, crec: Pla viu a quatre o cinc adreces diferents! Demencial, t'ho ben juro. Ara tens raó, potser l'avantatge és que amb una mica de paciència t'ho pots arribar a fer solet.
    Jo el que trobo a faltar és la figura del llibreter de capçalera, en perill d'extinció. I ja posats, la del bibliotecari d'ídem. (fent anar el masculí com a genèric). Demolidora i real la teva frase del post anterior. Sí, la de l'atzar i la càbala. Els llibres no són material sensible, són objectes amb codi de barres. Ho veig cada dia. I no és que jo sigui la panacea de la professionalitat, precisament, però al menys treballo conscient de que en això de mirar de fer-ho tan bé com es pugui, tinc feina pel que em resta de vida.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Hola, Matilde,
    Gràcies pel comentari. Tens tota la raó amb el que dius de les biblioteques. La que utilitzo habitualment, la Mercè Rodoreda del Guinardó, conté també una classificació de narrativa molt extensa (amb autors universals amb catalans i hispans inclosos), i després hi ha una secció de literatura catalana i castellana a banda(???) Sigui com sigui, però, és tan bonic tenir un ordinador on, per mitjà d'un simple codi, vas directe al lloc on hi ha el llibre, sense intermediaris ni cues!
    I coincideixo també del tot amb la teva definició del llibre com a codi de barres. Avui dia el llibre és, en efecte, un producte de consum com qualsevol altre: com els DVD's, els ordinadors o les fregidores Taurus. I com a tal, la gent que els ven/serveix, en general són simples empleats de botiga. Una autèntica llàstima. Com diu el Josep Maria en el seu comentari, davant de determinats casos i actituds, és trist reconèixer que comprar per Internet acaba sent una molt bona alternativa. Davant de tanta humanitat deshumanitzada, doncs anem a la màquina intel·ligent directament i de ben segur que acabarem més ben servits. Com a mínim a Amazon pots triar i remenar d'un tema a un altre amb links que encara et fan descobrir novetats relacionades amb el que tu busques originalment... Cosa del tot impossible amb la gent de llibreries.
    Una abraçada,
    J.

    ResponElimina