dimecres, 14 d’abril del 2010

Anna Netrebko: la deesa de l'òpera




Fa prop d’un any i mig, acabat de tornar del País de Gal·les i sentint una certa nostàlgia del way of life britànic, un dia, mentre tafanejava per Internet la revista Classic FM (la revista de l’emissora de música clàssica que solia escoltar quan vivia allà a dalt), vaig trobar un reportatge on es parlava de les noves sopranos. Allà va ser on em vaig fixar –i observant les fotos no costa gaire d’entendre’n el perquè!– en Anna Netrebko. A més d’interessar-me per la seva veu, treballs publicats, etc, en llegir sobre la seva vida vaig anar descobrint també els ardents debats que aquesta cantant de tant en tant suscita dins del món operístic actual. I és que els trets artístics i biogràfics que caracteritzen aquesta soprano lírica són, diguem-ne, d’allò més peculiars.

Nascuda a Krasnodar (Rússia), però amb nacionalitat austríaca (el motiu aparent per sol·licitar aquesta nova nacionalitat és si més no curiós: sembla que n’estava tipa, de demanar visats cada cop que havia de sortir del país ), Netrebko és una de les millors veus operístiques femenines –per a molts és simplement la millor– d’avui dia. Amb uns inicis al més pur estil Ventafocs, quan era adolescent va començar a treballar com a noia de la neteja a l’òpera de Sant Petersburg, va estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va debutar amb 22 anys al teatre Mariinski d’aquesta mateixa ciutat interpretant el paper de Susanna a Les noces de Fígaro de Mozart; als 24 ja debutava a l’Opera de Sant Francisco i als 30 ja estrenava al Metropolitan de Nova York (el famós “Met”). I a partir d’aquí, actuacions als teatres més prestigiosos del món, enregistraments amb les millors discogràfiques del mercat, guardons i reconeixements internacionals diversos, etc. I tota aquesta meteòrica carrera amb tot just 37 anys! La seva tècnica és depuradíssima, té un timbre de veu majestuós (propi de les grans sopranos líriques) i un agut prou espectacular. Algú ha parlat d’ella com la Pavarotti femenina, més per la seva amplitud de registres i mescla d’estils, que no pas per la possible semblança musical amb el geni de Mòdena. D’altres, però, per qüestions de sex-appeal i frivolitat, l’han qualificat despectivament com la Jennifer Lopez de l’òpera!


Amb un repertori ampli (prové de l’Europa de l’Est i per tant, a més dels clàssics en italià i francès, també intepreta en alemany i rus), Netrebko ho canta tot (com Pavarotti), encara que determinats registres no siguin els seus. La seva altra gran virtut, a banda de la bellesa de la seva veu, és la de posseir una gran capacitat dramàtica i interpretativa ; i és en aquest sentit, precisament, que Netrebko destrossa el hieratisme que tradicionalment ha caracteritzat les sopranos líriques al llarg de la història (Renata Tebaldi, Montserrat Caballé) i és capaç d’actuar talment com una soprano dramàtica (Maria Callas), però, com dic, amb un timbre de veu de soprano lírica.

Anna Netrebko, d’altra banda, ha assumit el tradicional paper de diva quant a ambició, luxe i frivolitat, però actualitzada, és a dir, assumint les característiques de la diva del segle XXI. Absolutament conscient de la seva impactant imatge, la despesa en moda sembla que només es troba a l’alçada de la seva veu: nomenada dona millor vestida d’Àustria l’any 2008 i seguint el més pur estil Sex & the City, Netrebko a l’hora de vestir és addicta a les grans marques com Dior, Vuitton, Prada, Dolce & Gabanna i Manolo Blahnik, entre d’altres. La seva bellesa l’ha fet depassar els estrictes cercles operístics i, per exemple, ha estat protagonista de reportatges exclusius a revistes com Elle, Vanity Fair i fins i tot Playboy! I és que Netrebko és força heterodoxa en molts aspectes de la seva vida: els seus gustos musicals són d’allò més eclèctics i, més enllà de la música clàssica, li entusiasma el pop de Greenday, Justin Timberlake, Robbie Williams i Black Eyed Peas, entre d’altres, i el hip-hop (molt especialment Jay-Z!) És l’única cantant operística que ha fet un videoclip d’òpera de la mà del productor de videoclips de Britney Spears i Madonna. D’altra banda, no deixa d’escandalitzar els amants de l’ópera més ortodoxos en carregar d’erotisme molts dels personatges del repertori clàssic, com per exemple la Violetta de la Traviatta que va representar a Salzburg l’any 2005 o la Manon de Berlin de l’any 2007 [imatge de sota].




Algunes de les seves opinions no són tampoc exemptes de polèmica: “les sopranos no haurien d’ésser grosses, ja que ningú es pot creure una Violetta [La Traviatta] de 100 quilos. Haurien de vigilar tant el pes com la veu”. “Els russos necessitem una mica de merda a les nostres vides, ja que quan tot ens va bé, comencem a inquietar-nos”. Admiradora de la política de Vladimir Putin, diu que li agraden les armes, però amb finalitats pacífiques (¿?) I és que es veu que, de tant en tant, surt a disparar amb un kalashnikov per la seva finca de Sant Petersburg! Bé, tot això i més configura la polièdrica, polèmica i alhora admiradíssima imatge pública d’Anna Netrebko.

Personalment, i per un cop, em saltaré el sempre necessari binomi entre ètica i estètica i, més enllà de les seves opinions, gustos i preferències, em quedo definitivament i embadocadament amb la seva veu celestial i la seva bellesa olímpica. Podeu gaudir de tot plegat en aquest parell de vídeos que adjunto tot seguit. En el primer, Anna Netrebko interpreta magistralment la cèlebre ària "O mio babbino caro" de l'òpera Gianni Schicci, de Puccini, ària ideal per poder apreciar la seva tècnica de cant (simplement perfecta) i la gran bellesa del seu timbre de veu. A la segona ària, "Meine Lippen sie Kussen so heiss", de l'òpera Giuditta de Franz Lehar, potser menys coneguda que l'anterior, però no per això menys bonica (ària, per cert, amb força reminiscències de la Carmen de Bizet!), assistim a una exhibició de la força, del domini, de la sensualitat i de l'enorme capacitat de seducció que aquesta dona transmet damunt l'escenari, ja que cal no oblidar que en un recital clàssic, els intèrprets lírics generalment solen romandre més aviat estàtics, és a dir, tot el contrari del que fa la Netrebko, com podeu apreciar a les imatges!

Com diu el presentador del festival al final del darrer vídeo, "She's taken up with every single man in the audience". Afortunats els que hi van poder ser!









10 comentaris:

  1. Con tu permiso, quería puntualizar algunos datos erróneos que tienes en tu artículo.

    Anna Netrebko nació en Krasnodar, antigua URSS y hoy Rusia, no en St. Petersbug.

    Con los niveles de vida de aquella URSS no se puede decir en absoluto que viniera de una familia "muy modesta". Su madre, que falleció hace unos años, era Ingeniero de telecomunicaciones y su padre es Geólogo. EL nivel de vida que tenían era bastante superior a la media de la URSS de aquella época y así lo ha reconocido en alguna entrevista.

    No cambió de nacionalidad, sino que adquirió la nacionalidad Austríaca, manteniendo siempre la nacionalidad Rusa.

    Decir que canta repertorio alemán es algo exagerado. Más allá de su papel como muchacha flor en Parsifal y de alguna canción de opereta alemana en concierto, no ha cantado ninguna ópera en alemán.

    Nunca ha cantado Manon Lescaut, de Puccini, la que ha cantado en Los Angeles, Wien y Berlin, y próximamente en Londres, es Manon, de Massenet.

    Debutó en el Met en 1998, no en 2000, con Gergiev. Intervino en un concierto y de forma alternada en Ruslan and Ludmila y Betrothal in a Monsatery en Abril y Mayo de 1998.

    Un abrazo,
    Carlos

    ResponElimina
  2. Hola, Carlos,
    T'agraeixo les puntualitzacions. Tanmateix permet-me comentar i matisar alguns d’aquests errors que assenyales: quan parlava de cantar-ho tot, em referia a l’estil (el fet de tenir un repertori ampli, més enllà de les àries operístiques), no a l’idioma. D’altra banda, no parlo estrictament d’un repertori en llengua alemanya, sinó de poder cantar (i haver cantat, com tu dius molt bé) en alemany, fet que ja va molt més enllà del que força cantants lírics llatins han fet mai en aquest camp.
    Pel que fa als orígens, potser és cert que hauria d’haver matisat i parlat d’origen humil “artísticament parlant” per tal de no confondre's amb la biografia; tanmateix trobo important d'apuntar aquesta "humilitat" inicial, ja que no tothom comença com va començar la Netrebko i menys encara en el cas d'una situació personal més o menys acomodada, com tu dius.
    Pel que fa a la Manon, era perfectament conscient que es tractava de la Manon de Massenet i no de la de Puccini, però en pensar en la novel•la original de Prevost quan estava escrivint el text, vaig tenir el lapsus d’esmentar el cognom de la protagonista, amb la qual cosa és cert que sense més indicacions (de fet no esmento el nom del compositor en cap moment) estic assenyalant automàticament l’òpera del compositor toscà i no la del francès. En tot cas he modificat l'errada d’immediat.
    Pel que fa al debut al Met de la mà de Valery Gergiev, la major part de referències biogràfiques situen el seu debut –si més no l’oficial–, l’any 2002 amb Guerra i Pau, de Prokofiev, i no l’any 1998, com tu dius. A més, tenia entès que Ruslan i Ludmilla l’havia estrenada, precisament a l’Òpera de San Francisco l’any 1995, és a dir, en el seu debut internacional.
    I res a dir quant al que esmentes de la doble nacionalitat i al lloc de naixement (en aquest darrer cas no li vaig donar excessiva importància al fet i vaig fer una associació d’idees incorrecta respecte a la seva formació). Ambdues dades menors també ja les he modificades pertinentment.
    Gràcies de nou per l'interès i la informació precisa.
    Salutacions,
    Jordi

    ResponElimina
  3. Caram, Jordi, aquesta dona ho té tot: talent artístic inqüestionable, bellesa, diners... M'ha agradat molt. Gràcies per presentar-nos-la.

    Una abraçada,
    S.

    ResponElimina
  4. Sí, noi, i el que és ben atractiu també, malgrat les frivolitats diverses que sembla que aboca de tant en tant, és que és trencadora respecte als cànons clàssics operístics i molt especialment els cànons de les intèrprets femenines, sempre tan estàtiques, estatuesques, distants... Cony, per fi algú de carn i ossos, moderna, desacomplexada, allunyada d'aquests patrons quasi decimonònics i a més amb una veu angelical i una bellesa que fa caure d'esquena... Si algun dia es deixa caure pel Liceu, et garanteixo que reservo platea i primeres files!
    Una abraçada,
    Jordi

    ResponElimina
  5. Hola Jordi,

    Gracias por tus comentarios. En cuanto a su debut en el Met, es verdad que la gran mayoría de medios citan War and Peace en 2002, como bien dices. Y estas fueron las funciones que la dieron a conocer en NY.

    Sin embargo, como te comentaba, había actuado previamente en una gira del Mariinsky en NY. En mi base de datos de Netrebko, accesible en mi blog dedicado a ella, puedes encontrar las fechas exactas y las funciones con los repartos. Su primera actuación fue en un concierto dirigido por Gergiev. El programa del mismo está publicado en un post de mi blog. Unos días más tarde, cantó en funciones de Ruslan and Ludmila y de Betrothal in a Monastery, también dirigidas por Gergiev.

    Lo que dices de Ruslan and Ludmila en San Francisco en 1995 es completamente cierto.

    Un saludo,
    Carlos

    ResponElimina
  6. D'acord, Carlos, gràcies per les explicacions. Sens dubte posseeixes molta més informació de la que jo he llegit/consultat per elaborar aquest escrit -merament introductori, d'altra banda- sobre aquesta gran soprano. Ja faré cap al teu bloc de tant en tant. I sobretot, si ve al Liceu, avisa'm! ;-)
    A reveure,
    Jordi

    ResponElimina
  7. Emocionant el segon video que proposes. M'ha encantat!! A part de la veu, el llenguatge corporal és molt potent i alhora natural. La resta de virtuts salten a la vista. Salut amic!

    ResponElimina
  8. Sí, noi, d'això se'n diu posar-se el públic -especialment el masculí!- a la butxaca. La combinació de veu fora de sèrie, força escènica abassagadora i bellesa natural fan que el combinat de tot plegat resulti d'allò més explosiu per als sentits.
    Una abraçada, Josep Maria.
    J.

    ResponElimina
  9. "li entusiasma el pop de Greenday, Justin Timberlake, Robbie Williams i Black Eyed Peas" i és "Admiradora de la política de Vladimir Putin" (!) Sincerament, són detalls que no calia saber-los! Ja no la miraré amb els mateixos ulls.

    ResponElimina
  10. Amic Francesc, no es pot tenir tot en aquest món. És clar que posats a demanar preferiria que fos socialdemòcrata, amb sensibilitat pels problemes del món i si pogués ser del Barça, però em temo que això no és possible. I pel que fa als gustos musicals, tants caps tants barrets! Gaudim del seu talent innegable i oblidem-nos de la resta! Una abraçada i gràcies pel comentari.

    ResponElimina