Derek Jacobi: el gentleman de l'escena

Hi ha persones que honoren la seva professió com pocs, que la respecten i que l’enriqueixen cada cop que s’abillen amb la pell professional de torn i generosament regalen aquest bocí d’humanitat als afortunats que poden presenciar aquesta comunió vital i sensual: la passió del professional generós i el desig de l’espectador amatent. Un d’aquests personatges que compleix amb escreix això mateix és justament el gran actor londinenc, Derek Jacobi.

Representant com cap altre de la millor escola interpretativa del món –la britànica– i estendard del millor que pot oferir aquesta escola: talent, passió, professionalitat, rigor i  respecte per la professió... ell, a més, afegeix a aquest ventall de virtuts una que no és gaire habitual en aquest camp: una extrema humilitat, probablement a causa dels seus orígens humils i pel fet que, tal com ell mateix descriu en el tercer vídeo que adjunto, no ha tingut la formació clàssica de la major part de grans intèrprets britànics, sinó que s’ha format de manera autodidacta, a base d’acumular experiència sobre l’escena al costat dels millors. Una experiència que aquesta any arriba ja als 50 anys! Que els déus li n’ofereixin encara molts més pel seu bé i, sobretot, pel nostre!

He pogut descobrir aquesta meravellosa entrevista/monòleg que ara adjunto tot seguit. Encara que només sigui a través d’una entrevista, ja és fàcil d’entreveure la grandesa que desprèn el seu discurs: l’hipnòtic to de veu, l’anglès de manual, la dicció exemplar i, sobretot, la fe, la passió, que destil·len les seves paraules. Una fe que posa al mateix nivell el que diu amb el com ho diu. Comproveu-ho vosaltres mateixos/es. (Personalment, l’anècdota del final del primer vídeo i pràcticament tot el tercer vídeo, m’han fet posar la pell de gallina...)

Tant se val el nivell d’anglès que es pugui tenir (per cert, YouTube ofereix l’oportunitat de subtitular-lo en anglès, si es vol): encara que només sigui per tot això que més o menys he provat de descriure, ja paga realment la pena d’escoltar les reflexions d’un dels millors actors de la història del teatre.

Per cert, Jacobi acaba de celebrar aquests cinquanta anys de professió de la millor manera que podria fer-ho: interpretant una exitosa versió –tant de públic com de crítica- del Rei Lear al Donmar [imatge inferior]. Innocent de mi, fa un parell de mesos vaig voler trobar entrades per assistir a l’acte... Es veu que una setmana després de posar-se a la venda, ja es van exhaurir totes les localitats.

M’hauré de conformar de seguir veient l’insuperable Claudi del Hàmlet de Kenneth Branagh (per cert, molt superior al mateix Branagh a la pel·lícula, cosa no gens fàcil...) o el rei Jordi V (el pare del paper del rei Jordi VI que interpreta brillantment també Colin Firth) a la recent i aclamada The King's Speech...