Els clàssics de la Bernat Metge: Catalonia is different!

Tothom sap que els catalans, quan es tracta de parlar de nosaltres mateixos, som uns grans especialistes a passar de l’eufòria més histriònica a l’apocalipsi total en un no-res. Sense anar més lluny, avui mateix Quim Monzó n’ha donat un bon exemple, d’aquest apocaliptisme quadribarrenc tan nostrat, i ha pronosticat –un cop més!- l’extinció del català i la seva fusió amb el castellà, la degradació del país, etc. No és que discrepi de bona part de les seves argumentacions, però no sóc tampoc partidari de, com diu la dita, permetre que els arbres ens tapin el bosc, i bé és cert també que entre matusseries i tantsemenfotismes diversos de la nostra esquizofrènica societat, de tant en tant apareixen llums d’esperança que foragiten les ombres, com a mínim, durant una bona estona. I si mentrestant assaboreixes tranquil·lament un bon Porto o una bona ratafia (ep, de Cal Rosset, que quedi clar!), doncs això que hi guanyem.

Tot plegat ve a tomb del fet insòlit que ha tingut lloc aquesta setmana (no, no parlo de la investidura de l’Obama) i que només en un indret tan extraordinari com casa nostra pot arribar a succeir (bé, potser amb l’excepció d’un altre país tan imprevisible com Itàlia, on fa uns anys, per exemple, a la cerimònia de cap d’any, el Roberto Begnini es va posar a recitar versos de la Commedia de Dante): s’ha posat a la venda als quioscs el primer exemplar de la col·lecció de traduccions clàssiques de la Fundació Bernat Metge. Aquesta col·lecció, fundada i impulsada per Francesc Cambó, compta amb els títols essencials de la tradició literària grega i llatina, la traducció dels quals al català no ha estat superada per cap altra llengua europea. Els grans experts en lletres clàssiques del nostre país es van posar a elaborar una obra ingent sota l’empar de la Mancomunitat per proporcionar a Catalunya i a la llengua catalana un prestigi internacional extraordinari dins del context de les altres llengües i cultures europeees. I a fe de Déu que ho varen aconseguir! (sense ells, de fet, avui dia no hi hauria apocalíptics, perquè senzillament no hi hauria res a perdre ni a degradar) Difícilment trobareu a cap altra llengua, doncs, millors traduccions de Plató, Ovidi, Virgili, Sèneca, Sòfocles, entre molts d’altres, amb els estudis més acurats sobre els autors, els diferents moviments estètics de l’època, etcètera.

He de reconèixer, però, que quan vaig sentir l’anunci del llançament de la col·lecció per televisió, senzillament vaig pensar en les típiques col·leccions “quiosqueres” de coberta barata i pàgines que t’esborren l’empremta digital només de passar-les uns quants cops; potser també amb versions adulterades, escapçades, i que la Bernat Metge simplement ho aprofitava per fer uns calerons en cedir uns quants drets i ja està. No hi vaig donar més importància. Però, amics i amigues, res de tot això. Quan avui he tingut a les mans el primer exemplar, no m’ho podia creure. Una impressió que segueix fidedignament el facsímil original (un xic més reduït de mida, això sí), és a dir, uns llibres d’una qualitat exquisida! Els mateixos exemplars de la mítica col·lecció a l’abast de tothom i a un preu d’escàndol: Les dones de Traquis i Antígona (Antígona!!!), de Sòfocles, amb traducció de Carles Riba per 2’95 euros (l’exemplar “normal” de la col·lecció te’n costa 36!!!)

Així doncs, ja ho sabeu: us costarà ben poc de conèixer, per exemple, un dels mites clau de la cultura occidental, això és, el conflicte entre Antígona i Creont, és a dir, el conflicte entre l’ordre diví que nodreix els humans d’una moral sense la qual el caos o el totalitarisme regna el destí d’homes i dones a la Terra, i la capacitat pròpia de tutela moral al marge de la divinitat. Aquest etern conflicte ha donat diverses versions del mite adaptades a les diferents conjuntures històriques –podeu llegir, en aquest sentit, per exemple, l’Antígona de Jean Anouilh, amb el règim nazi de teló de fons, o la de Salvador Espriu, amb la postguerra espanyola a tocar. I ara podeu aconseguir la traducció de l’original de Sòfocles de la mà del més important hel·lenista que ha donat el nostre país: Carles Riba. I tot plegat només per 2’95 euros: tot un escàndol! Consell? Aneu al quiosc a comprar un exemplar ja! Però també és cert que no cal que perdeu l’alè anat-hi, perquè dissortadament (i inexplicable!) em temo que la promoció no s’exhaurirà demà mateix...

Per cert, als que us facin por els “totxos” penseu que l’obra amb prou feines arriba a les 40 pàgines (introducció, notes i l’altra obra esmentada, a banda): la podeu llegir, per tant, un d'aquests vespres ociosos, freds i humits del mes de febrer. Si, com deia al principi, a més completeu la vetllada de la mà d'un bon Porto (Dow’s vintage del 2001, per posar una referència que no us decebrà!) o bé de la mà de la inimitable ratafia olotina, a l’ensems del cultiu de l'intel·lecte també us regalareu la dosi imprescindible d’epicureisme de la qual mai no hem de prescindir. Més que res per ser fidels a la nostra tradició grecollatina, esclar.