dissabte, 28 de març de 2009

Blai (22 de març de 2009)



Quan del bressol m'ofega la rígida estretor,
contemplo la boirina flotant del pavelló
a voltes sento encara l'esforç del parteratge

i em reblaneixo com un diminut formatge
sols de pensar-hi. Mai hauria dit que tan

pesada tasca fos la de lliurar l'infant.
(...)
I aquell escarpidor de banya i els petits

peücs com irrisòries sabates i els confits
dosificats amb una monòtona prudència
i aquell trobar-me unànim els rastres
fisonòmics de tota ma ascendència.

Guerau de Liost, Somnis.


2 comentaris:

  1. La poesia, també (clar que sí!), per celebrar ocasions especials. Moltes felicitats.

    Sadurní

    ResponElimina
  2. ...i que mai no falti a les nostres vides! Gràcies, Sadurní!

    ResponElimina