Quan del bressol m'ofega la rígida estretor,
contemplo la boirina flotant del pavelló
a voltes sento encara l'esforç del parteratge
i em reblaneixo com un diminut formatge
sols de pensar-hi. Mai hauria dit que tan
pesada tasca fos la de lliurar l'infant.
(...)
I aquell escarpidor de banya i els petits
peücs com irrisòries sabates i els confits
dosificats amb una monòtona prudència
i aquell trobar-me unànim els rastres
fisonòmics de tota ma ascendència.
Guerau de Liost, Somnis.
a voltes sento encara l'esforç del parteratge
i em reblaneixo com un diminut formatge
sols de pensar-hi. Mai hauria dit que tan
pesada tasca fos la de lliurar l'infant.
(...)
I aquell escarpidor de banya i els petits
peücs com irrisòries sabates i els confits
dosificats amb una monòtona prudència
i aquell trobar-me unànim els rastres
fisonòmics de tota ma ascendència.
Guerau de Liost, Somnis.
La poesia, també (clar que sí!), per celebrar ocasions especials. Moltes felicitats.
ResponEliminaSadurní
...i que mai no falti a les nostres vides! Gràcies, Sadurní!
ResponElimina