dijous, 3 de setembre de 2009

TV3, l'esport i la llengua


Fa poc temps el filòleg Albert Pla publicava un article tan punyent com interessant a l’Avui titulat explícitament “Futbol enllaunat a TV3”. Pla hi deia el següent:

La crisi i l'etern serial del finançament han deixat TV3 tan escurada que, de cara a l'estiu, ha preparat doble dosi de refregits. Entre altres llaunes en conserva, els dimarts ha repetit alguns partits del gloriós Barça de Guardiola. Poques coses destrempen tant com un partit enllaunat, però té un gran avantatge: et fixes en detalls que la passió emboirava. Per exemple, en la locució de Pere Escobar.

Escobar és un locutor distès i simpàtic. En col·loquial descordat -el que ell gasta-, un tio campetxano. L'altre extrem del perfeccionista i una mica neuròtic Puyal. L'escoltes i sembla que siguis en un bar de barri. Amb taules de marbre i porronet. Seria el paradigma "del català que ara es parla" -a Barcelona, esclar-, si no fos perquè de tant en tant, entrebancat per la norma, diu que un equip "hagués pogut estar el rival del Barça" o que "el joc s'ha capgirat com un mitjó". Fora d'això, "felicita els Nadals", critica el "recullpilotes", creu que "el Madrid aguantarà el tirón" o sentencia que la lesió "no és res de l'altre dijous" amb el mateix aplom que el meu mecànic.

I no ho diu un dia. Això "de l'altre dijous" potser l'hi he sentit 15 vegades. ¿Tant costa dir "de l'altre món"? ¿Fer aquest esforç no li entra al sou? Si això del català va de debò, ¿es pot tolerar a TV3 el que no es toleraria a la BBC? I la culpa més que d'Escobar, que fa pel que es troba, és d'una direcció que ha ignorat durant massa temps que la llengua, en un marc social tan advers, es va deixatant sense cures intensives. Esperem que el canvi d'Escobar per Bernat Soler de cara a la nova temporada sigui un pas en la bona direcció.

Hi ha una tradició, la de Puyal o l'exiliat Bassas, que entén que un locutor no pot parlar com un taxista, que l'estàndard és una convenció que es recrea en cada acte de parla, que cada gir fora de lloc, cada barbarisme sobrer, devalua la llengua de tots, i que el model lingüístic d'un mitjà d'àmbit nacional ha de ser prou genuí i depurat perquè els oients de tots els dialectes s'hi puguin adherir, s'hi trobin bé. No és la d'Escobar.

Però Escobar no és, ni de molt, el pitjor. El pitjor és la F-1 i les barbaritats que s'hi poden arribar a sentir. Unes barbaritats que, diguem-ho tot, sorprenen ben poc en una TV3 que fa escarni del seu mandat de servei públic endarrerint els informatius del cap de setmana perquè no ens perdem cap detall -ni dels entrenaments ni de la cursa- d'aquest circ dels antivalors i l'horterada creat i controlat per un filonazi [Avui, 27/VII/2009].

Doncs bé, de la Fórmula 1 no en tinc ni idea perquè no m’interessa gaire, però un dia vaig sentir que parlaven (no sé si eren motos o cotxes) que un corredor li havia “arrencat les enganxines” a l’altre, volent dir em sembla que un corredor havia avançat l’altre passant-li a frec o a tocar. A banda de la gratuïtat i l'infantilisme de l’expressió, n’estic segur a més que deu ser un calc de l’espanyol, ja que, per regla general, no som ni originals a l'hora de crear modismes.

Quant al futbol, no sembla pas que amb Soler hagi de millorar gaire el panorama lingüístic televisiu. L’altre dia hi havia sis periodistes esportius comentant la final de la Supercopa d’Europa i un d’ells va remarcar que Guardiola feia molt bé de posar-se físicament al mateix nivell que els jugadors i estar-se amb ells “de cuclilles” (de llengua no, però de llenguatges corporals, semiòtica de bar, empaties variades i d’altres collonades semblants, ara tothom en va ple!). El millor, però, va venir després: el periodista va confessar que no sabia com es deia en català “de cuclilles” i va demanar auxili als altres tertulians; no cal dir que es va produir el silenci fins que un d’ells –a qui la càmara no enfocava va decidir trencar aquest moment de violència per exclamar que “era igual”, que en Guardiola “estava agenollat”, i es va quedar tan ample! Pel seu cervell prefabrià hi deuria passar un raonament com el següent: “no sé com es diu de cuclilles, doncs li canvio la posició corporal a Guardiola i problema resolt!” És clar que sí: si veus que algú es pentina i no saps com es diu pentinar, sempre pots afirmar que s’està rentant les dents! Aquests deuen ser els recursos mnemotècnics del periodisme esportiu. Això sí, tots ells s’afanyen a pronunciar Ibrahimovic amb la –h– aspirada perquè sembla que el futbolista els ha dit que es pronuncia així en suec. Com si ara TV3 utilitzés un llibre d’estil basat en la fonètica sueca i no sabéssim que una –h– a mig mot en fonètica catalana (encara que el nom sigui estranger) és simplement un so sord. O és que la erra de Henry, per exemple, la pronunciem gutural perquè en fonètica francesa el so de erra és gutural?

Tota la feina lingüística ingent que Puyal va fer quasi tot solet amb el futbol en català, està sent barrinada progressivament per tota una nova fornada de cretins que es dediquen a això que en diuen periodisme esportiu i als quals la llengua els importa tant com la darrera novel·la d’Imma Monsó interessa a la fornera polonesa del meu carrer, la qual òbviament no és capaç encara de dir ni bon dia ni adéu als clients que entren i surten i que utilitzen aquesta expressió, tot i ja dur pel cap baix uns nou mesos treballant al barri!

Per cert, si voleu riure (per no plorar) una mica més sobre el tema, més concretament sobre les errades lingüístiques detectades a diversos Telenotícies, feu un cop d'ull al muntatge que un grup de gent ha penjat al You Tube amb el significatiu títol de 3/44, Tod el que bols saver cuan ho bols saver: n'hi realment per a "alquilar sillas"!


2 comentaris:

  1. Seguint amb l'esquizofrènic complex d'inferioritat i la manca d'autoestima de molts catalans, sembla que és guai i enrotllat dir barbarismes i castellanades. No ets ningú sense fer ostentació de la barreja montillista que governa amb orgull el pais. Em costa molt veure el costat positiu d'aquests fets; cada dia podem observar com en l'àmbit periodistic fomenta una influència lamentable en l'aspectre lingüístic. I el pitjor, la involució segueix avançant.

    ResponElimina
  2. Merci pel comentari, Josep M. Sí, noi, ja és ben cert això que dius. De fet, en Quim Monzó va escriure un article fa temps que tenia a veure amb això i que es titulava "Sobretot no quedis massa català" i que es referia als polítics i la seva animadversió cap al català correcte si volien quedar com a "enrrollats" davant d'una certa audiència. I els que feien això anaven des dels més espanyolistes fins als més catalanistes. Realment lamentable!

    ResponElimina