diumenge, 28 de juny de 2009

Quiet, de Màrius Serra: absolutament imprescindible!



No sé si ara com ara esteu llegint alguna cosa. Suposo que sí, però tant se val. Deixeu tot el que us poseu habitualment davant del nas (menys les ulleres, esclar) i aneu corrents a la biblioteca, a la vostra llibreria (o a la que no sigui vostra!) i demaneu en préstec, compreu –o, si cal, robeu!–, el darrer llibre de Màrius Serra, Quiet. No tinc prou paraules per expressar la fascinació, l’entusiasme, l’emoció que m’ha causat la lectura d’aquest llibre. Tendre, directe, commovedor, divertit, irònic, íntim, apassionant, imaginatiu... Podria seguir posant adjectius i de ben segur que sempre em quedaria curt! Un llibre que et fa vessar llàgrimes i que és als antípodes d’un melodrama; un llibre que et fa riure de valent i que és als antípodes d’una comèdia... Diferents capítols de la vida quotidiana d’una persona especial i els efectes que causa en el seu entorn immediat. Realitat en forma de ficció d’una elegància, delicadesa i naturalitat absolutament extraordinàries, Quiet és un cant a la vida i a l’optimisme, malgrat totes les possibles adversitats. Un llibre que supura i destil·la humanitat per totes i cada una de les lletres que conté, i que fa commoure el lector fins als darrers forrellats de la seva ànima. M’atreveixo a dir que probablement Quiet és el llibre que més m’ha impactat de tots els que he llegit al llarg de la meva vida. I un afegit no menys important: no havia llegit un llibre d’una qualitat lingüística tan espectacular d’ençà que vaig descobrir, ja fa més de dues dècades, els contes de Quim Monzó: el domini de la llengua exhibit en aquest llibre és senzillament abassagador i l’ús que l’autor en fa, exemplar. Per aprendre’n de debò.
És un llibre, per cert, que per la seva extensió es pot llegir en un parell de vespres, però que jo me’l vaig fer resistir fins a dues setmanes, ja que no volia que s’acabés; me l’anava fent durar com un nen petit es fa durar unes natilles de xocolata. És un llibre que “passa” tan fàcilment com una llimonada en ple estiu, però que et deixa el regust del millor xampany francès.
Amics i amigues, creieu-me, malgrat que Quiet és un llibre per llegir en qualsevol estació de l’any, aquesta és –ha de ser!– la vostra lectura d’estiu sense la més mínima ombra de dubte: llegiu-lo, assaboriu-lo i gaudiu-ne al màxim. Estic segur que al final tots acabarem formant un club de fans del Llullu!

Quan la medicina pot diagnosticar, tractar i derrotar les malalties hauríem d’organitzar una festa de celebració. Ens passem la vida celebrant èxits absurds i només de veure una bata blanca ja ens posem de mala llet. Quan la medicina pot comprendre la naturalesa del mal i modificar-la n’hi ha per tirar coets. ¿Que potser tenim res millor a celebrar que la salut i la vida? [Fragment de Quiet]

2 comentaris:

  1. En tinc constància. La teva efusivitat farà que prengui més determinació en l'assumpte. Confesso que canvio de canal/dial quan apareix Màrius Serra per algun mitjà. En recomano un altre que per 5€ es troba a la Laie (en castellà això sí) "La fuerza del optimismo" de Luis Rojas Marcos. A El Pais hi han penjats alguns fragments del llibre (http://www.elpais.com/articulo/cultura/fuerza/optimismo/elpepucul/20061017elpepucul_1/Tes).
    No podem canviar les circumstàncies però sí la interpretació que tenim d'elles. Salut.

    ResponElimina
  2. Sí, però cal no oblidar que la gràcia del llibre és que el format és literari i no un assaig. Parlem, per tant,d'un escriptor que escriu un libre de ficció basat en una realitat. El seu fill podria ser imaginat i el llibre seguiria sent deliciós. I això és el que el fa màgic. Atrau la ficció, el talent i la imaginació (i Serra en va sobrat, d'això): el foliscopi del final del llibre i els sil·logismes finals et fan posar la pell de gallina. No s'intenta, per tant, alliçonar sobre res sinó només transmetre unes vivències a través de la bellesa d'un relat, com dic, absolutament meravellós!

    ResponElimina