The Book Thief (La lladre de llibres): una decepció important

A man ought to read just as inclination leads him, for what he reads as a task will do him little good. Samuel Johnson.

Never read a book through merely because you have begun it. John Witherspoon

Que des del segle XVIII l’art de llegir s’ha associat sovint a un determinat estat de solipsisme és indiscutible, i en el fons la màgia d’aquesta art –parafrasejant el títol del llibre de Garrett Stewart, The Art of Reading– consisteix precisament en això: l’esperit del glatir col·lectiu posat a disposició de l’individu de manera que –oh, paradoxa!– per mitjà d’aquest entotsolament, l’ésser pugui sentir-se més que mai membre de l’espècie humana.

És evident que una novel·la pot ser analitzada des de múltiples vessants. D’una banda, si partim de l’objecte en si (criteri objectiu) podem parlar d’estil i trets narratius, (de)construcció de personatges, d’atmosferes; adequació d’aspectes formals al fons de l’obra; (des)contextualitzacions, (des)idealitzacions, versemblança narrativa, ús de la llengua i de l’expressivitat... D’altra banda, trobem la valoració que el lector emet de l’obra (criteri subjectiu), és a dir, com tot aquest corpus teòricotècnic (més o menys assumit, més o menys intuïtiu) encaixa dins dels trets propis i més interns de cada lector (coneixements, sensibilitat, humor...) En aquest apartat hi ha tot un munt de vectors que també configuren sovint el que els anglesos denominarien el right mood (esperit adequat) del lector, el qual ha de permetre augmentar o disminuir el gaudi de la lectura.

Faig aquesta petita digressió només per explicar l'experiència viscuda amb el darrer llibre que he llegit (o potser millor, que he provat de llegir) i que, com se sol dir, i contra tot pronòstic, m’ha acabat caient literalment de les mans. Parlo, per més inri, de l’únic llibre que vaig recomanar en aquest bloc sense haver-lo llegit abans –gran pecat!– justament el dia de Sant Jordi!: The Book Thief (La lladre de llibres). El motiu pel qual vaig caure en aquest error va venir causat pel fet que la lectura d’aquest llibre ha despertat elogis encesos per part de persones del tot fiables quant a criteri literari (de fet en aquest bloc, precisament, en transcrivia un d’aquests fervorosos elogis). Aquesta mateixa setmana parlava també amb una experta lectora que em comentava que aquest llibre no s’ha cansat de recomanar-lo i regalar-lo a tothom. I curiosament això m’ho deia precisament el mateix dia que jo havia decidit fer el que mai havia fet abans: abandonar inapel·lablement un llibre de 550 pàgines i escaig... quan ja n’havia llegides més de 300!!! Però no vaig tenir alternativa: vaig haver de recordar les cites de Johnson i Witherspoon amb què encapçalo aquest escrit i ésser honest i conseqüent amb mi mateix per, finalment, rendir-me. M’he desenpallegat del llibre amb la millor intenció possible, això és que caigui en millors ulls que no pas els meus i que acompleixi la seva indiscutible tasca: aportar coneixement i plaer alhora al seu posseïdor. Per desgràcia, com dic, aquest no ha estat el meu cas ni de bon tros. Desitjo, doncs, tota la sort del món al nou lector (lectora en aquest cas) a qui he regalat el llibre. En un proper escrit parlaré de la causa (o causes) d'aquesta decepció. Així, doncs, to be continued...